INDEPENDENCIA.

L’independentisme no es una ideologia. Crec que es important dir-ho per mes que sigui una cosa evident. Fem de la nostra pàtria un mon, creiem que serem capaços de fer un mon millor, i no diem ni com, ni amb qui contem per aquesta tasca.

Per això, en aquest dies en que me he manifestat tantes vegades com he pogut per la independència de Catalunya, crec que tenc que fer alguns matisos.

Si no canviem la estructura social en la que ens movem, si no som capaços de fer una política social justa, si no repartim els recursos i les riqueses, si no evitem el frau, si no fem que la justícia sigui també justa i equitativa, si no aconseguim tot això, la independència no ens servirà mes que per reduir l’àmbit de la corrupció i la vergonya social.

A la petició d’independència m’hi ha portat la Espanya canalla del Partit Popular, la mateixa que va voler Franco, la que diu que es una “Unitat de destí en l’universal”

I jo, que no crec que cap estat tengui que ser unitat de destí, sinó bressol de equitat, de bonhomia, de germanor, fraternitat i solidaritat, tenc que manifestar el meu desig de convivència amb tots els que enyoren el mateix, ja siguin nascuts a Barcelona, Galícia o Extremadura.

Peró en democràcia, els números conten i si una majoria d’Espanyols volen i emparen uns brètols com els del partit popular, millor enfora que dins. I el nostre poble du masses anys suportant el deprecii i l’incomprensió dels espanyols.  Em demano si algun dia ens respectaran com a poble.

Parlem dons d’independència, por no deixem de parlar de model de estat, de estructura social, del país que volem que sigui el nostre.