Un estri molt útil

Estic desolat, trist, emprenyat, i no dic mes per no cansar. El cas es que l’idea era bona, la realització, mitjo mitjo, i el resultat, decebedor.

S’em va ocorre mentre estava assegut a la trona, cagant. Aquest minuts que jo se que molts aprofiten per xatejar amb el mòbil, però jo no ho faig, me sembla una falta de respecte molt gran per l’interlocutor. Per tant, No duc al mobil quan vaig al bany, perquè si ho vas, la temptació es massa grossa. Llavores penso, i pensant, vaig dir: ¡¡¡Perquè no aprofito aquest temps per fer alguna cosa útil, com per exemple rentar-me les dents?

I es que jo odio rentar-me les dents, no m’agrada gens, m’aburreix i sovint, i ho faix mensy temps del necessari. I sabeu per què? Per que no m’agrada mirar-me al mirall, me tenc massa vist i últimament, a mes, veig masses arrugues, masses cabells blancs…

La meva ment prodigiosa ja feia plans i quan vaig baixar al ordinador tenia ja el dibuix en la ment.

De fet no importava dibuixar-lo però ho vaig fer:

Tenia que ser petitona, amb rodes, tres nivells. La de damunt amb un forat per una ribelleta, las de baix per posar-hi els estris, i un altre forat per el got de glopejar.

La realizació va deixar un poc de desitjar, els prestatges no van quedar prou ben alineats, el got no hi cabia i vaig haver de deixar una osca, i a mes era poc estable.

I a mes, perquè no dir-ho, era un trasto mes al bany que feia mes nosa que companyia, i per tant, per avall paco i a un altre cosa.

¡Ah¡¡ La ribelleta va quedar, encara que sigui damunt els genolls, l’idea es bona i netejar-se les dens i cagar, tot un plaer.